segonsHoussein Kuiten, portaveu de la mesquita del carrer nord de la capital del Segre, a Lleida no hi ha dones amb burka i només sis porten el nicab. Si aquestes xifres donades Per un representant del discurs radical safista contrari a la prohibició són exactes, sembla que no hi havia urgència a muntar un ple per debatre i menys per prohibir aquestes peces de vestir.
El que passa és que en aquest tema, com en tants altres, molta gent juga a la confusió i els polítics i els media no són els últims a promoure aquesta interessada confusió. D’entrada no té res a veure cobrir-se el cabell amb un vel com s’ha prohibit a una alumna en un col·legi de la Comunitat de Madrid d’Esperanza Aguirre i sostreure el rostre a la vista de tothom darrere el burka o el sicab. Algú pot objectar: sí, existeix un lligam entre els dos actes, el seu orígen religiós, que per cert, veus autoritzades islamistes neguen que siguin manaments del coran.
I pel que fa a la confusió de la que parlavem, aquesta no ve dels islamistes, ve dels nostres polítics, ja siguin del PP, de CiU i inclòs d’esquerra, que tenen en comú el seu catolicisme i que es debaten entre prohibir els signess religiosos a les aules i aplicar a tots(!) els principis de convivència d’una societat laica. Així mateix, dubtem de la motivació religiosa de molts musulmans homes quan llegim d’una persona que resideix a València, i la seva dona porta mocador, comentaris com aquest: “ Jo vull que la dona estigui tapadeta al carrer i sexi a casa, vull que estigui guapa per mi sol, no que s’arregli per sortir i després torni lletja. Aquest comentari no impedeix a aquest individu afegir tot seguit que les dones que porten el vel integral se’l posen per voluntat pròpia. No es necessita escoltar avui un musulmà per haver sentit tan sols fa quatre dies aquests arguments en boca de catòlics, apostòlics i romans , honorables pares de família de casa nostra. I encara no podríem jurar que no en quedin alguns.
El que és cert és que els homes musulmans reben més malament que les dones la prohibició.
I que associacions laiques d’immigrants celebren les restriccions de Lleida.
la primera línia de conducta a mantenir en aquest temes és tractar per igual totes les religions. I aquest tractament passa per aplicar de cara a la convivència, els principis d’una societat laïca. Al menys les esquerres, oblidant-se d’interessos electorals ho haurien de tenir molt clar.
Acabo de rebre al meu correu un pamflet amb el titol: Señorías, quitaré el crucifijo !Un text que no tinc inconvenient en reproduir.(Permetent-me –això sí- senyalar alguna paradoxa de les quecontè el text en forma de carta adreçada als membres del Congrès: Ilustrísimos Sres/as Diputado/as:
Amics lectors. A principis del proppassat mes de novembre, un greu problema de salut, -del qual m’estic restablint poc a poc- ha estat la causa de la interrupció d’aquest blog que heu pogut constatar.
La dreta ha perdut els seus complexes i les seves pors dels inicis de la transició. Ara ja saben que el revengisme que tant els caracteritza no es porta en democràcia. I respiren millor i tornen als orígens. Ho estic constatant al meu poble.
Hi ha intel·lectuals i intel·lectuals; intel·lectuals honestos i els altres.
Des del primer moment de la Guerra Civil -sinó abans- l’Església Catòlica Espanyola es va posar al costat dels autors del cop d’Estat militar alineats amb les Potències de l’Eix, l’Alemanya hitleriana i la Itàlia feixista de Mussolini. Que gent sense dos dits de sentit assassinaren representants de l’Església -pel simple fet de ser-ho- és injustificable, i no crec que ninguna autoritat del camp republicà ho hagi justificat mai. 
No em cap el menor dubte que les religions, entre elles el cristianisme, han contribuït de manera notable a civilitzar la humanitat.
“LA DEMOCRÀCIA SE CONVIERTE EN UNA PALABRA VACIA”
