Aquest és el camí. CNo cal parlar de la independència, ja sigui per aplaudir-la o rebutjar-la. En tot cas que en parlin els seus partidaris. Els federalistes han de parlar de federalisme. I tots els partits han de fer alguna cosa més que parlar: han d’elaborar un mínim full de ruta si volen regenerar la política, cada partit en funció de l’opció que proposa . D’entrada, pel que fa al federalisme, fer ja del Senat una veritable cambra territoria l. l’objectiu del PSOE és deslligar-se cada vegada més de la concepció tradicionalista de l’Espanya del Partit Popular i heredada del franquisme icombatre-la proposant un país diferent en fets, en valors progressistes i no solament en paraules. I en questa tasca, el paper del PSC és primordial; ha d’ajudar el socialisme espanyol i deixar de fer de germà petit delPSOE .
Archive for the ‘Política’ Category
Sí president, cal exigir el compromis del PSOE per un Estat federal
Dimarts, Agost 31st, 2010València, la “Comunidad” més corrupta i més espanyolista!
Divendres, Agost 27th, 2010
Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques CISIC el 31,4% dels valencians es senten “únicament espayols” o “més més espanyols que valencians”. Per davant solament tenim Castilla y León, cuna de Castella i germen d’Espanya, i la Comunitat de Madrid, “capital del Reino”. Després ve la Comunitat Valenciana!
Contrasta la espanyolitat identitaria dels valencians amb la de les altres comunitats amb llengua pròpia. En la Comunitat Valenciana,únicament el 9% d’habitantes es senten més de la seua comuntat autónoma (més valencià que espanyol). En Navarra són el 30%, en Catalunya el 26%, en el País Basc el 24%, en Galicia el 22% i a les Illes el 21%. Tototes les altres comunitats amb llengua propia doncs, duplquen i tripliquen alPaís Valencià en sentimentiment dentitari propi. I si se’ls repregunta,els valencians no dubten en ratificarel seu entusiasmeme españolista: un 90% de valencianes es declara mmolt orgullós o bastant orgullós de ser espanyol, mentre que l’orgull de ser valencià baixa al 81%. Quaranta anys de franquisme expliquen, en part, aquest fenòmen. Aix í com a la insensibilitat electoral a la corrupció!
PAÍS
València, la “Comunidad” més corrupta i mes espanyolista!
Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques CISIS el 31,4% dels els valencians es senten “únicament espanyols” o “més méspanyols que valencians”. Per davant solament tenim Castilla,germeuna de Castella y germen d’España, i la Comunitat de Madrid, Madrid, “capital del Reino”. Després ve la Comunitat Valenciana.
Contrasta la espanyolitat identitària dels valencians amb la de les altees comunitatas amb llengua propia. En la Comunitat Valenciana, sólament el 9% de habitantes se senten més de la seua comunidad autónoma (més valencià) que espanyol. En Navarra són el 30%, en Catalunya el 26%, en el País Vasco el 24%, en Galicia el 22% y en las Baleares el 21%. Totes altees comunidades amb lengua propia dupliquen i tripliquen a la Comunitat Valenciana en identidad autonómica. I si se’ls repregunta els valencians no dubten en ratificar aqueste entusiasme españolista: un 90% de valencians es declara muy orgullós o bastant orgullós de ser espanyol, mentre que l‘orgull de ser valencià baixa al 81%.
Y una altra dada a tindre e compte: el CIS recabà les respostes entre el 23 de gener i el 2 de maç. És dir, cuatre mesos avants, al que la Comunitat Valenciana contribuira encapçalant la compra de banderes espanyoles, segons edades del sector.
Malfiem-nos dels titulars
Dimarts, Juny 1st, 2010
No és la primera vegada que constatem que en la major part dels diaris els titulars dels articles no corresponen al contingut del text. Sembla que hi hagi un responsable d’elaborar els titulars i que no és l’autor de cada article. Si a això li afegim que els lectors que no compren la premsa i la llegeixen als bars o les perruqueries fullejant-la i llegint per sobre únicament els titulars són una majoria, allò que queda en la ment d’aquests lectors és el que ha volgut el responsable dels titulars.
El darrer exemple en aquest sentit que tenim el trobem a El País on podem llegir com a titular: Corrupción en Catalunya. I com sots titular:Els casos “Pretoria” i “Palau” obligan a reaccionar i a asumir responsabililidades al PSC i a CiU.
I ja tenim condensats tres missatges clau: primer, Catalunya és corrupta, i segon, els casos apunten els dos grans partits catalans principals des de la transició.
I ens hem d’endinsar en el cos del text per saber que en un cas probablement es tracti de finançament irregular de CiU a través d’una fundació, i en l’altre, d’una banda de xoriços que s’han enriquit i que s’han trobat amb la porta als nassos quan han intentat subornar membres del govern català. Partint de la tendència entretinguda per alguns d’una corrupció de la política , la notícia periodística hauria de ser el fracàs recollit per la trama Pretòria amb la pressió exercida sobre el president Montilla i els consellers Castells i Nadal. I ser una mostra de que no tota la política és el niu de corrupció com ens volen fer creure els partidaris de “quan menys Estat, millor! Per aquesta gent la resistència a la trama corrupta per part del govern de la Generalitat hauria de ser notícia, comparable a la famosa “un home ha mossegat un gos”. Però està clar és que la seva finalitat és altra; continuaran amb en el seu propòsit i no haurem de quedar-nos amb els titulars i llegir
els articles si volem estar informats.
El Consistori de Lleida contra el burka
Dilluns, Maig 31st, 2010
segonsHoussein Kuiten, portaveu de la mesquita del carrer nord de la capital del Segre, a Lleida no hi ha dones amb burka i només sis porten el nicab. Si aquestes xifres donades Per un representant del discurs radical safista contrari a la prohibició són exactes, sembla que no hi havia urgència a muntar un ple per debatre i menys per prohibir aquestes peces de vestir.
El que passa és que en aquest tema, com en tants altres, molta gent juga a la confusió i els polítics i els media no són els últims a promoure aquesta interessada confusió. D’entrada no té res a veure cobrir-se el cabell amb un vel com s’ha prohibit a una alumna en un col·legi de la Comunitat de Madrid d’Esperanza Aguirre i sostreure el rostre a la vista de tothom darrere el burka o el sicab. Algú pot objectar: sí, existeix un lligam entre els dos actes, el seu orígen religiós, que per cert, veus autoritzades islamistes neguen que siguin manaments del coran.
I pel que fa a la confusió de la que parlavem, aquesta no ve dels islamistes, ve dels nostres polítics, ja siguin del PP, de CiU i inclòs d’esquerra, que tenen en comú el seu catolicisme i que es debaten entre prohibir els signess religiosos a les aules i aplicar a tots(!) els principis de convivència d’una societat laica. Així mateix, dubtem de la motivació religiosa de molts musulmans homes quan llegim d’una persona que resideix a València, i la seva dona porta mocador, comentaris com aquest: “ Jo vull que la dona estigui tapadeta al carrer i sexi a casa, vull que estigui guapa per mi sol, no que s’arregli per sortir i després torni lletja. Aquest comentari no impedeix a aquest individu afegir tot seguit que les dones que porten el vel integral se’l posen per voluntat pròpia. No es necessita escoltar avui un musulmà per haver sentit tan sols fa quatre dies aquests arguments en boca de catòlics, apostòlics i romans , honorables pares de família de casa nostra. I encara no podríem jurar que no en quedin alguns.
El que és cert és que els homes musulmans reben més malament que les dones la prohibició.
I que associacions laiques d’immigrants celebren les restriccions de Lleida.
la primera línia de conducta a mantenir en aquest temes és tractar per igual totes les religions. I aquest tractament passa per aplicar de cara a la convivència, els principis d’una societat laïca. Al menys les esquerres, oblidant-se d’interessos electorals ho haurien de tenir molt clar.
Camps s’envolta amb la senyera!
Dissabte, Maig 29th, 2010
Francisco Camps no és el primer en fer-ho però sí el primer nacionalista espanyol del PP, a cobrir-se amb la senyera, en aquest cas la valenciana! Per tal de manar ,aquesta gent no s’recula davant res. Primer, abandonen la llengua pròpia, després intenten segregar-la dels seus orígens per què no aixequi el cap; i ara s’ataquen als estaments, justícia. cos policial, etc, del sol país -Espanya- que per altra part, defensen a capa i espasa. I tot això únicament per protegir la seva persona de la llei que els persequeix per corrupció.
Però la culpa no és d’ells, és nostra, del poble Valencià per permetre-ho.
Joan Francesc Mira (és malaguanyat que el setmanari El Temps no tingua més col·laboradors valencians de la seua vàlua.), al seu darrer article, cita l’escriptor polonés Ryzsard que defineix com provincià aquell que pensa en un espai limitat i li atribueix unsignificat excessiu, universal. A la vegada Ryzsard fa referència a T.S.Eliotque adverteix d’un altre provincianisme, un de temporal i no pas espacial. Un provincianisme del temps, no de l’espai: un per al qual la història és simpement la crònica dels ginys humans El provincià del temps pensa Eliot és el pitjor. El provincià del present, certament no necessita biblioteques, ni arxius ni hemeroteques. Segurament no sap ni tan sols què contenen els arxius, ni imagina quin sentit i quina importància tenen, ni creu que la preservació del passat i la preparació del futur són, justament la substància mateixa de la condició humana. Un provincià del temps no té horitzó. Per contra el cosmopolita del temps sap que tot allò que som ho devem als qui ens han precedit, com els que vindran després ens ho deuran a nosaltres, i sap per tant que la memòria que els nostres predecessors ens van deixar és un tresor preciós, el més preciós de tots”.
Mira, al seu article no treu cap conclusió, i menys encara diu amb qui estaria pensant quan parla de “provincians del temps”. Ell probablement no pensava amb ningú en concret, però jo sí; no he deixat de pensar amb la majoria de vale ncians que voten a dreta i amb els que compta Camps per intentar eludir l’acció de la Justícia.
Montilla aguanya la primera batalla al Senat
Dimecres, Maig 26th, 2010
Sempre ho he dit i ho vaig escriure el primer dia que Montilla va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Té ssumit el càrrec.Fins ara tot el que ha anat dient i fent en defensa de l’Estatut que considera un pacte constitucional entre Catalunya i Espanya ha estat encertat, si bé cal esperar el final del procés sobre el recurs perquè la solució a adoptar, al meu entendre, no està en el canvi dels consellers interinsdel Tribunal Constitucional com erròniament s”han decantat els partits catalans, sinó sinplement en declarar la incompetència del TC a modificar allò que el poble català ha refrendat. CiU se’n ha adonat i ara, en lloc de reconèixer el canvi intervingut en el PSOE que impulsa al Senat el procés de substituir els magistrats, i per no reconèixer un èxit de Montilla, el “nacionalisme” d’ArturMas ha preferit lbsentar-se del camp de batalla del Senat a jugar-hi en un discret segon pla. Però sigui el que sigui encara li queda munició a CiUcar allò que el tripartit va consensuar és la reforma de la llei del Tibunal Constitucional que al PSOE li costarà acceptar. I el dubte que em queda és de saber si el consens al qual ens partits catalans han arribat, i en el que està inclos el PSC és una estratègia per guanyar temps i de qui dia passa any empeny.
Dit això , Montilla ha passat amb nota el primer examen, I no solament amb el seu discurs inicial sinó també amb el torn de rèpliques i en particular a Francisco Granados, el conseller de Presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid. el cervell dels espies d’Esperanza Aguirre a col·laboradors de l’alcalde Alberto Ruiz Gallardon.
A l’atac de Granados: “Con lo que està cayendiendo ¿de verdad. creen que un catalan se levanta por la mañana y piensa que su principal problema es saber qué pasa con el Estatuto? La resposta de Montillla no es feu esperar: “No sé que pensaran els ciutadans de Catalunya quan s’aixequen pel matí, no tinc espies que m’ho diguin”.
I per acabar diré que vaig poder seguir gran part de la intervenció del President de la Generalitat al Senat a CNN+. La televisió nacional de Catatalunya no va considerar l’esdeveniment prou important, i aquell matí continuà a emetent Els Matinsde cada dia…
De qui se’n riu aquesta gent?
Dilluns, Maig 24th, 2010Dels seus electors !
A més, el rialler Camps, ací a l’homenatge que ell mateix es va organitzar ahir a València va reclamar pel seu govern “una medalla mundial interplanetària!”. Rajoy no no va assistir a l’acte ni cap dirigent nacional del PP a l’excepció de l’alcaldessa de València, Rita Barberà la qual com es pot constatar s’ho va passar també molt bé.
Quan preguntes a un valencià de dretes pel cas “Gürtel”, el primer que et diu és: “Que no s’haurà venut Camps per tres vestits! Volent ignorar que els vestits solament són la punta de l’iceberg del cas dels innombrables contractes atorgats a dit per nombroses Conselleries i organismes de la Generalitat a la cara visible valenciana de la trama, “el gran amiguito del alma” del president.
I això no és tot. Ahir vam aprendre que José Miguel Escrig, el que fou director general de Pressupostos amb el primer govern de Camps, avui és subsecretari de la conselleria d’Economia. I que el conseller delegat de l’empresa de la Generalitat que construeix els col·legis i que gestiona un pressupost milionari ésJoséLuis López Guardiola.
Qui són i d’on surten aquests dos personatges?
José Miguel Escrig és el germà de Victoria Escrig, sòcia al 50% de la farmàcia que regenta conjuntament amb la dona de Camps.José Miguel Escrig va vendre el 2005 a la dona de Camps la meitat de la farmàcia que regentava amb la seva germana, la qual és la dona de López Guardiola.
Supose que no us heu perdut amb aquests lligams entre germans, cunyats, socis i amics tan ben avinguts!
Com podem constatar, els interessos dels valencians estan en bones mans. Amb botiguers amb una gran visió de futur i de l’interès general.
Desprès de TV3, Camps s’ataca a la radio catalana
Divendres, Maig 21st, 2010
En primer lloc, als valencians no ens ha de sorprendre, ni tampoc indignar. El comportament d’aquesta gent del Partit Popular respon a la lògica de les coses. I és al poble valenciàde refusar no deixarse- manipular. En un primer temps obertament, el del “blavero” González Lizondo, i més tard dissimulant un poc més el Partit Popular i aprofitant tots dos la incultura generada per quaranta anys de dictadura franquista van arribar a voler fer creure que el valencià i el català no eren la mateixa llengua i, ells tan espanyolistes,van estar a punt de fer fer a tota Espanya el ridicul al pretendre enviar a Bruxelles dues versions d’una mateixa llengua! Com si Belgica hagués volgut enviar el belga i el francés! Va salvar la situació el president Maragall oferint a Rodriguez aZapatero la possibilitat d’enviar a Europa una sola versió, la de les variants valencianes.
No permetem que confonguin el poble valencià. Ni Ací, en aquesta ocasió ni en cap, mai ha hagut “imperialisme català”, solament i exclusiva espanyolisme militant per part d’uns valencians que han renegat de ser valencians i deixat de parlar la pròpia llengua
Ens consta que molts valencians autèntics miren TV3; probablement més dels que sintonitzen la radió. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és la voluntat del PP de tallar fins a l’arrel, en democràcia, allò que els seus avantpassats van abolir per les armes, unes relacions de bon veïnatge entre gent que comparteix una ateixa llengua i una cultura democràtica ,i la possiblitat que els valencians poc a poc s’adonin i puguin ser conscientsde tot el que els uneix als catalans. No és gens casualitat que les dues societats es van trobar a la mateixa trinxera en defensa de la legalitat republicana mentre els hereus de “los nacionales” no tenen més obssessió que separar i evitar tota possibilitat d’apropament entre valencians i catalans; i per això estan disposats, a l’època de la globalització i de les comunicacions a escala planetària, a l’absurd de privar els valencians, primer de la televisió i ara de la radio en una llengua que és la seua!
Actualment el govern de Camps, immers en les seves implicacions del cas Gürtel , no troba res millor a fer que amenaçar de multar Acció Cultural, la proprietària, per cada un dels emissors sufragats per subscripció popular, amb que es fan arribar les emissions al Pais Valencià. AccióCultural, o apaga els gols de Puyal, o haurà de pagar 5000.00 euros de sancció que com diu ACPV no poden de cap de les maneres assumir. I mentre això passa, LuisUlibarri, l’empresari de la contrucció vinculat al cas Gürtel participa de Punt Radio que emet sense llicència a través d’un emissor propietat de Radio Televisió Valenciana que no els cobra –fins el moment- els serveis prestats.
Així mateix no hi ha manera que la Conselleria de Justícia faciliti la llista dels requirimentsque diu haver enviat a les 88 radios que emeten sense llicència, com tampoc els de la xarxa de Ràdios Municipals que agrupa tretze emissores municipals, la majoria de les quals també emeten sense llicència i de les quals tampoc es tenen notícia dels requeriments enviats. És el regne de l’arbitrari més absolut. Fins a quan? Fins que els valencians ho tolerem.
La sort que tenim és que , per alguns que no poden fer altrament la moda és jugar a la democràcia perquè vui en dia els sublevaments militars ja no es porten, el darrer fracassà el 23 F del 1983.
Una vergonya de justícia espanyola, majoritàriament franquista!
Dissabte, Maig 15th, 2010
M’agradaria que aquest blog tingués l’audiència suficient com per merèixer una denuncia per aquest titular voluntàriament irreverent, i poder solidaritzar-me amb Garzón més enllà d’una actitud verbal.
El Consell Superior General del Poder Judicial ha acaba de suspendre el jutgeBaltazar Garzón del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional per investigar els crims del franquisme. El grup del Consell afí al Partit Popular s’ha oposat a la celebració d’una comissió permanent prèvia urgent que autoritzés la petició de Garzón d’anar-se’n en comissió de servei com asessor de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional de la Haya, impedint d’aquesta manera al jutge una sortida digna. La dreta és implacable. O s i no, que ho pregunten a les famílies de les víctimes del franquisme desaparegudes en les cunetes.Com a dit l’inefable president de la Generalitat Valenciana acusat de corrupció en el cas Gürtel: “de la “caceria - així és com aquesta gent qualifica l’acció de la Justícia contra el PP i contra el mateix Camps en particular- ja n’hi han dos fora”, es refereix al jutge BaltazarGarzón i a l’ex ministre de Justícia Mariano Bermejo.
Que governin les esquerres, per fidelitat als principis democràtics, o la dreta, per “passar-se per forro” els mateixos principis, i com diu el poeta: “té raó el sol -en aquest cas la dreta-i el món fa el que ell vol!”
Tots no són iguals
Dimecres, Maig 5th, 2010
.
.
.
´.
.
Fa uns dies el PSOE ha desbloquetjat l’ús de les llengües co-oficials al Senat unint-se a la proposta dels senadors bascs, gallecs i catalans. Una proposta que tal com va dir Miquel Bofill, senadord’ERC i un dels principals impulsors de la idea, no va “contra res, ni contra ningú” .
La senadora Leire Pajin, secretària d’organització del PSOE va defensar la posició favorable a la proposta.del seu partit. Ho feu en eusquera (va estudiar en una icastola), en gallec ( la llengua en que s’expressa una part de la seva família) i en valencià/català (que va aprendre quan es va instal·lar a Benidorm). Cal felicitar-la. És malaguanyat que no tingui temps de pensar, ella, i el PSPV un poc més amb el País Valencià.
En front dels nacionalismes i de les esquerres trobem la posició en contra del Partit Popular que a través del seu senador Juan VanHalen va qualificar la mesura de “ridícul mundial espantós”, ironitzant amb l’ús dels auriculars en els plens.
Per aquesta gent els principis democràtics no són la seva principal virtut.Són incapaços de respectar els morts dels altres tal com hem pogut constatar amb la llei de la memòria històrica, ni tampoc les llengües que es parlen en aquesta dissortada pell de brau. Els haurem de dir a aquests senyors de l’Espanya Imperial de toros i panderetes que ja és hora que s’enterin que l’ Estat que s’està construint malgrat ells, s’ha allunyat -esperem definitivament- de l’Espanya de la intolerància, la de “Vivan las cadenas” o la del crit més recent de “Viva la Muerte!” I que va semblant cada vegada més, pel que fa a drets individuals i col·lectius, a paísos com Canada, Belgica i a Suïssa, on per cert, no hi ha quatre llengües co-oficials, sinó quatre de nacionals, i on el ridícul el faria el senyor Halen i els seus amb les seves declaracions , i posicions d’èpques àssades.
