A veure si el socialisme valencià i el moviment valencianista progressista pot aglutinar un discurs social i valencià que conformi una majoria. La teva entrada apunta a una esperança necessària que per justícia ha d’estar a prop. Un projecte que no divideixi, que tingui arrel popular. Hi ha molts referents que Alarte pot mirar, Lerma, Pérez Casado, etc. I el món i les idees que tu, el teu pare i d’altres companys heu dut fins avui, ple de futur. Una magnífica tradició d’on beure i d’on construir un futur més just.

Una abraçada.

El més sorprenent de tot açò és la imatge que se n’ha fet de Catalunya a (la resta d’) Espanya. Una vegada, li vaig comentar que mai a Califòrnia, els seus ciutadans dirien que són una “regió”, doncs són un “Estat”. I això en dret constitucional és una diferència molt important. Ací, a Espanya, no és ja que de nació només n’hi ha una, és que damunt, d’Estat, també només n’hi ha d’un… Podem imaginar situacions flexibles? I encara trauré de la mànega un altre exemple dels “ianquis”… Ells, que sempre estan amb la seua bandera i la seua “nació”… Reconeixen, dins el seu sistema legal, que hi ha ciutadans dels Estats Units que són de Nació Sioux… tot i que lògicament, si eixos ciutadans vulgueren visitar Barcelona, lluïrien els passaport dels USA…

A mi, ho reconec, em farta la paraula “nació”. Se n’ha fet un ús tan grandiloqüent sovint… Però, escolte, jo també sóc com els Sioux… els que van ser vençuts.

Qui és ningú per a dir-li a una col·lectivitat humana que no és una nació si se’n sent? Si és que la Constitució parla de “nacionalitat”… El significat de la qual és “qualitat de nacional” i “nacional” signfica propi d’una nació. Tant costa d’entendre açò? Crec que el Tribunal Constitucional no ha “defensat” la Constitució en aquest cas. Ha defensat els prejudicis.

Jo, que no sóc català, açò ho veig claríssim. I Catalunya mereix el meu respecte per l’esforç que hi ha hagut, des de fa ja més de cent anys, de tants hòmens i dones, darrere d’aquest ideal… De construir una pàtria que fóra lliure, democràtica i solidària!

Qui són aquests que ataquen anomenant “nacionalistes” tots els que fan una mica d’esforç per donar dignitat i ús a la seua llengua? L’estrofa que més magrada dels Segadors és aquella que diu: “Endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba!” I això és el que cal dir ara; perquè nosaltres sempre hem de treballar per no ser cap d’eixos dos adjectius.

Pel que fa al País Valencià, mai m’ha agradat embolicar-me en si som o no som una nació o si formem part de 2 o 3 nacions alhora. Sí, tal i com ix a l’Estatut, som una “nacionalitat”, ja em va bé. Lamentablement, el que som és una caricatura grotesca i envilida. Què dur he sigut! Alhora, sempre he trobat els llocs i la gent per a ser un valencià obert al món, i com no, interessat pels afers dels països amb els quals compartim la mateixa llengua…

Continuem aprofundint en els valors que ens han dut fins ací, obrim-nos al món i siguem tot el més feliços que puguem! Allò que representem no es limita només a Catalunya o al País Valencià… aquests valors els reconeixerem arreu del món. Siguem fidels a aquesta força que ens ha empés fins ací i que encara ens empeny!

Gràcies, Àngel, per ser tan atent a tot!

Us posaré un exemple: Com tots i totes sabrem, el President de la Diputació de Castelló, En Carlos Fabra és al bell mig de tot un seguit de casos de corrupció. Doncs bé, per al Mediterráneo NO hi ha “Cas Fabra”… Hi ha “Cas Naranjax”, nom de l’empresa de productes fitosanitaris que, suposadament, ell beneficià amb tràfic d’influències i favors.

Igualment, quan una notícia no hi ha més remei que publicar-la, perquè del contrari ja fa massa lleig, aleshores opten pel “subjecte elidit”, operació sintàctica que consisteix a eliminar el subjecte o protagonista de l’acció. Exemple: “Piden que se mejore la estación de ferrocarril”… Però qui? Ah! Això no cal que ho sàpigues quan lliges el titular, has de mirar la lletra del cos de l’article… Tot i que si és el PP qui fa l’acció, aleshores… Tranquils, el PP tindrà un gran titular!

Sí, d’acord, a mi també em sembla al·lucinant que una dona (o un home) vaja tota tapada i que només se li vegen els ulls per un filet. Clar que darrere d’això hi ha prejudicis culturals masclistes! Home, a qui volen enganyar! Ara bé, que aqueixa postura la defensen els sectors integristes, no significa que tota una religió la vulga imposar…

Jo encara veig monges pel carrer ben tapades… Per cert, els monjos d’ací no van tan tapadets. Diferenciació religiosa per gèneres? I tant! I la meua àvia sempre duia mocador i el meu avi no. Doncs clar que són patrons culturals hereus del masclisme! També al·lucine de què els nostres conveïns tradicionalment conservadors són els que ara posen el crit al cel… Què passa, que ells (i elles) no ixen a les processons de Setmana Santa davall les caperulles i només se’ls veuen dos forats per als ulls? Què haurem de fer, prohibir les processons on no es veuen les cares? Prohibir les caperulles? Prohibir les religions? Prohibir l’islam i declarar única religió vertadera el catolicisme? Prohibir els immigrants? Prohibir que els immigrants isquen de casa després de què ens facen la feina, perquè fan lleig pel carrer?

Què hi ha darrere de tot açò? Por… Sempre por a tot el que no coneixem… Potser també hi ha por als pobres? Doncs, per si algú no ho sabia, lamentablement, en són majoria al món.

Quan vaig tornar a la feina i vaig comentar l’expressió que va fer servir el president, els companys no donaven ja crèdit: “Jo estic amb la senyera… per a vostés el Codi Penal”.

Ara, trenta anys després de la instauració de l’autonomia valenciana, veiem amb tota la cruesa quin era l’interés de la guerra de banderes al País Valencià: Excloure tota la gent que no fora hereva de la dictadura i de la “coentor” que aquesta propicià.

Alguns ja fa temps que ens hem adonat d’aquesta perversió: La transmutació d’un símbol valencià i valencianista com és la senyera de la ciutat de València en un altre que només represente conservadurisme, folklorisme i coentor unflada de buidor; genuflexió fins a l’extenuació davant el centralisme espanyol… regionalisme pur i provincianisme furibund.

A força d’haver utilitzat la senyera valenciana com a arma llancívola contra els sectors més dinàmics i conscients de la nostra societat, aquesta gent ha aconseguit que ens la fem nostra, perquè és tan nostra com d’ells… Perquè va ser nostra abans que ens l’agafaren amb traïdoria… Per això, faig servir aquest blog que tanta dignitat traspua, per a dir-li al president Francisco Camps (el meu president) que no embrute més la meua senyera amb el seu fals posat místic, que no faça més mal al poble valencià i que no ens avergonyisca més… Que si bé la senyera és seua, també és nostra i no té dret a tirar-li tot el fang del Bigotes, Correa, els “trages” i la corrupció que el persegueix i ens forada la butxaca: Vosté, President Camps, fa temps que ha perdut la vergonya, si tinguera una miqueta de respecte pel que representa la senyera valenciana, l’haguera mantinguda la marge… Però perdent-li el respecte a la senyera, ens ha perdut el respecte a tots els ciutadans i ciutadanes valencians; perquè això és el que representa: El Poble Valencià.

D’un costat et diré que Catalunya Ràdio sí té una audiència apreciable al País Valencià… Si més no a l’àrea de la Plana de Castelló, el Maestrat, l’Horta i els voltants de la ciutat de València, les Riberes, l’àrea de l’Alacantí i el Baix Vinalopó… Que és on hi arriben els repetidors. Estudis de la Universitat Jaume I de Castelló xifren l’audiència habitual de Catalunya Ràdio en un 16% de la població de Vila-real… Estranyament, tres vegades més d’audiència de la que té la ràdio pública valenciana, Ràdio Nou…

Realment és estrany que hi haja tres vegades més d’audiència de la ràdio pública del país veí que del propi… Però clar, la credibilitat ho és tot per a un mitjà de comunicació. Quan no fa efecte la propaganda i la gent se sent lliure per a escoltar l’emissora que troba més propera (encara que estiga a Barcelona), aleshores cal aplicar mesures més dràstiques: El tall de l’emissió… “Todo el mundo al suelo”…

Sap que passa? Que som lliures i ja no valen talls… Hi ha de tot… Ràdio per internet… Em recorda a aquelles dictadures autàrquiques del passat… Per cert, algú ha demanat permís d’emissió a “Coast Fm” a la comarca de la Marina, tota en anglés únicament?? O ara toca allò de “abans anglesos que catalans”?